■ rau-rau

Partició sil·làbica: rau-rau
Etimologia: locució expressiva partint de raure 1a font: s. XX, V. Català
    masculí
  1. Soroll produït per quelcom que rosega, rasca o frega; rosec. S’adormí amb el rau-rau de la mola.
  2. Malestar produït per una afecció nerviosa, per debilitat, per la gana, etc. Ja no es recordava del rau-rau de la gana.
  3. figuradament Dolor moral, recança, remordiment, rosec de la consciència. Sentia un rau-rau al cor.