■ realçar

Partició sil·làbica: re_al_çar
Etimologia: de re- i alçar, probable calc del fr. rehausser, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Fer que una cosa tingui un valor més alt que no tenia. Realçar o revalorar la moneda.
  2. Fer que aparegui ben manifest el valor d’una cosa, que produeixi un efecte més viu. Aquell vestit realçava molt la seva bellesa.