■ reanimar

Partició sil·làbica: re_a_ni_mar
Etimologia: de animar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb transitiu
  1. Tornar a la vida, al seu primer vigor. Reanimar una persona desmaiada.
  2. Infondre ànim al qui està abatut. Aquella bona notícia el reanimarà.
  3. Animar de nou. Vingué ell i reanimà la festa.