■ rebedor2
| | rebedora

Etimologia: de rebre i -dor2
  1. adjectiu Que s’ha de rebre, que pot ésser rebut o acceptat. Tants quartans de blat bo i rebedor.
  2. masculí
    1. Peça a l’entrada d’una casa, d’un pis, etc., on hom fa entrar i atén el qui hom no vol fer esperar fora.
    2. Avantsala.



    3. Vegeu també:
    rebedor1