■ reblanir

Etimologia: de bla
    verb transitiu
  1. Fer més bla o tou que no era abans. La banyadura reblaneix les fulles seques, la palla.
  2. figuradament
    1. Fer menys consistent, menys vigorós. Reblanir una postura fèrria.
    2. Fer tornar més tendre de sentiments. Aquells mots reblaniren el seu cor endurit.