■ reblar

Etimologia: potser relacionat amb el ll. roborare ‘reforçar’, el ll. replicare ‘replegar, plegar enrere’ o el fr. river i oc. ribar ‘reblar’, d’una base indoeuropea hrib- ‘clau’ 1a font: 1498
    verb transitiu
    1. oficis manuals Doblegar la punta d’un clau que sobresurt, especialment de la fusta, per tal que estigui més fortament fixat i perquè la punta no pugui fer mal.
    2. reblar el clau figuradament Insistir en una cosa fins a deixar-la ben resolta o fins a aconseguir allò que hom es proposa.
  2. tecnologia
    1. Batre l’extrem d’un rebló per tal d’eixamplar-lo i formar una segona cabota, de manera que no pugui sortir de les peces a través de les quals ha estat passat.
    2. Unir, afermar, fixar alguna cosa mitjançant reblons.
    3. màquina de reblar Màquina rebladora.
  3. construcció Reblir.