reblir

Accessory
Etimologia: del ll. replēre ‘tornar a omplir’, der. de plere 1a font: 1398
Body
    verb [p p reblert -a o reblit -ida]
  1. transitiu construcció Omplir amb reble els buits d’una paret, d’un camí, etc., per tal d’aplanar-ne la superfície.
  2. transitiu figuradament Omplir atapeïdament. Un indret reblert de vegetació.
  3. pronominal geologia Omplir-se una vall, un llac, un pantà, una presa o un port dels materials resultants de l’erosió transportats pels corrents fluvials o marins.
  4. transitiu informàtica Omplir de reble un enregistrament.