rebolicar

Etimologia: de l’ant. revoldre ‘remenar, regirar’, del ll. revolvĕre, íd., en combinació amb embolicar
    verb dialectal
  1. transitiu Desordenar, regirar. Va rebolicar tots els prestatges de la botiga. Cabells rebolicats.
  2. transitiu
    1. Esvalotar, fer aldarull. L’arribada d’una alumna nova ha rebolicat tota la classe.
    2. per extensió Desbaratar, regirar. Una pudor que rebolica els budells.
  3. pronominal Els núvols, el temps, la mar, remoure’s, capgirar-se, desbaratar-se.