■ rebuig

Partició sil·làbica: re_buig
Etimologia: de rebutjar 1a font: s. XIV
    [plural rebuigs o rebutjos] masculí
  1. Acció de rebutjar. El seu rebuig ens va obligar a cercar un altre col·laborador.
    1. Cosa rebutjada.
    2. Part que, per la seva qualitat deficient, ningú no ha volgut. La fruita bona, ja l’ha venuda tota: no li queda sinó el rebuig.
  3. esports Acció de rebutjar la pilota o la bola.
  4. fisiologia animal Resposta immunitària d’un organisme contra les cèl·lules, els teixits o els òrgans trasplantats (o la sang transfosa) que li són incompatibles.
  5. indústria i tecnologia Residus, retalls, etc., sobrants de la matèria emprada en alguna operació o sotmesa a algun procés, que no són aprofitables directament en la mateixa operació.
  6. rebuig en mode comú electrònica Propietat dels amplificadors diferencials d’eliminar senyals comuns a les dues entrades.