recalcar

Accessory
Etimologia: de calcar 1a font: 1575, DPou.
Body
    verb
  1. transitiu Dir un o més mots amb una gran força d’expressió, amb lentitud, etc., per assenyalar-los d’una manera especial a l’atenció de l’oïdor. Va recalcar les seves paraules perquè tothom l’entengués. Vull recalcar que no hi he tingut res a veure.
  2. intransitiu Un cos que es mou inclinant-se a un costat i a l’altre de la posició d’equilibri, fer, en un moment donat, per una causa qualsevol, una balança de més amplitud.
  3. intransitiu Recolzar amb força sobre el seu suport.
  4. intransitiu nàutica Una embarcació fer un curt moviment d’escora.
  5. transitiu tecnologia Sotmetre una peça metàl·lica a recalcament.