■ recapitulació

Partició sil·làbica: re_ca_pi_tu_la_ci_ó
Etimologia: de recapitular 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de recapitular;
    2. l’efecte.
  2. Bíblia i teologia Terme usat en l’Epístola als Efesis per a indicar el misteri de Crist com a cap de tot, on s’apleguen de nou totes les coses del cel i de la terra.
  3. recapitulació ontogènica biologia Teoria que postula que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi, és a dir, que cada individu passa, en el seu desenvolupament, pels estadis pels quals l’espècie havia passat en el decurs de l’evolució biològica.