recarregar

Accessory
Etimologia: de carregar 1a font: s. XX, Ruyra
Body
    verb transitiu
  1. Carregar de nou. Recarregar una arma de foc. Recarregar la pipa.
  2. Agreujar, incrementar (una quota d’impost, un deute, una pena, etc.). Si trigues a pagar les contribucions, te les recarregaran.
  3. figuradament Adornar en excés. No recarreguis tant l’arbre de Nadal. Un retaule barroc recarregat.
  4. armament
    1. Tornar a carregar (una arma de foc) després d’haver estat disparada.
    2. Tornar a carregar la beina d’un cartutx ja disparat, després d’haver-ne rectificat i tornat a calibrar la boca.