■ receptacle

Etimologia: del ll. receptacŭlum, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Cavitat, vas, etc., que serveix per a rebre i contenir alguna cosa.
  2. botànica
    1. Eixamplament terminal del peduncle del capítol, sobre el qual són inserides les flors i les bràctees.
    2. Tàlem.
    3. Nom aplicat a diverses bases eixamplades que sostenen esporangis, gametangis, etc.