■ receptiu
| | receptiva

Partició sil·làbica: re_cep_tiu
Etimologia: del b. ll. receptivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    adjectiu
    1. Que rep o és capaç de rebre dins seu, d’absorbir, de contenir.
    2. figuradament Disposat a acollir idees o propostes. Un públic receptiu.
  2. radiotècnia Que és capaç de rebre ones radioelèctriques de totes les freqüències.