■ recés

Etimologia: del ll. recessus, -us ‘lloc de refugi, d’aixopluc’, der. del ll. recedĕre ‘retirar-se’ 1a font: s. XIV
    [plural recessos] masculí
    1. antigament Separació, allunyament.
    2. Lloc de retraïment, de reclusió voluntària. Després de molts dies de recerca, va trobar un recés tranquil per a dedicar-se a la reflexió.
    3. Temps de retraïment, de reclusió voluntària. Necessitava un recés per a organitzar la seva vida.
    4. recés espiritual (o simplement recés) catolicisme Allunyament temporal de les ocupacions quotidianes per dedicar-se a exercicis de pietat i a la contemplació.
    5. recés espiritual (o simplement recés) catolicisme Conjunt de pràctiques piadoses que solen ocupar la jornada de recés espiritual.
  2. anatomia animal Petit espai anatòmic en forma de si, depressió o fossa.