■ recipiendari
| | recipiendària

Partició sil·làbica: re_ci_pi_en_da_ri
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. recipiendus, -a, -um ‘que ha d’ésser rebut’, participi de futur passiu de recĭpĕre ‘rebre’
masculí i femení Persona rebuda solemnement en una corporació.