■ reconstituent

Partició sil·làbica: re_cons_ti_tu_ent
Etimologia: de reconstituir
  1. adjectiu Que reconstitueix.
  2. adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament, de propietats terapèutiques poc definides, emprat per a accelerar el procés de retorn a la normalitat en el cas de convalescència o estats d’astènia i debilitat.