■ rectificació

Partició sil·làbica: rec_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. rectificatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de rectificar;
    2. l’efecte.
  2. dret Reconeixement d’un error o correcció d’un defecte del qual podria derivar-se perjudici per a un tercer.
  3. electrotècnia Conversió d’un corrent altern en un corrent unidireccional.
  4. geometria Determinació de la longitud d’una corba o d’un arc d’aquesta.
  5. motors
    1. rectificació de l’assentament d’una vàlvula Operació que consisteix a fer que l’assentament d’una vàlvula, muntada de nou o substituïda, correspongui exactament amb el perfil d’aquesta.
    2. rectificació del cigonyal Operació que consisteix a tornar a ajustar el cigonyal als coixinets muntats al càrter, per tal que estiguin perfectament alineats.
    3. rectificació d’un cilindre Operació que consisteix a ajustar escrupolosament el cilindre d’un motor a un pistó nou, per tal que el seu lliscament sigui correcte.
  6. química Destil·lació fraccionada a la qual és sotmès un líquid per tal de purificar-lo o de separar-ne els constituents.
  7. tecnologia Operació d’acabament a la qual són sotmeses les peces mecanitzades, especialment les que han estat trempades i tenen una tolerància acceptada molt baixa, per tal de corregir definitivament les irregularitats de caràcter geomètric de llurs superfícies.
  8. indústria tèxtil Operació d’acabament dels teixits que té per missió posar rectes els fils de trama arquejats en anteriors operacions.