■ recto*

Pronúncia: rékto
Etimologia: abreviació de l’expressió del b. ll. folio recto ‘en el full dret’, comp. de folium ‘full’ i rectus, -a, -um ‘dret, recte’
masculí codicologia i bibliografia El dret d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al verso.