recuita

Accessory
Partició sil·làbica: re_cui_ta
Etimologia: de recoure 1a font: 1463
Body
    femení
  1. indústria
    1. Acció de tornar a coure allò que ja ha estat cuit;
    2. l’efecte.
  2. ceràmica, metal·lúrgia i indústria vidriera Tractament tèrmic al qual són sotmeses les peces metàl·liques, especialment les de ferro i les d’acer, i també les de vidre i les ceràmiques, per tal de disminuir-ne la fragilitat i conferir-los el tremp necessari.