■ recuperador
| | recuperadora

Etimologia: del ll. recuperator, -ōris, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení Que recupera.
  2. masculí
    1. Aparell, mecanisme, dispositiu, etc., que permet de recuperar una cosa, una posició, etc.
    2. armament Mecanisme que absorbeix momentàniament la força generada pel retrocés d’una arma de foc i que la restitueix per tal que el canó o la culata mòbil tornin a llur posició inicial.
    3. papereria Dispositiu que permet de recuperar les aigües blanques en les instal·lacions de fabricació de paper.
    4. termotècnia Aparell o instal·lació que permet la recuperació d’una part de la calor dels gasos de combustió d’un fogar abans que es perdin en l’atmosfera.