■ recursiu
| | recursiva

Partició sil·làbica: re_cur_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. recursus, -a, -um, part. de recurrĕre ‘recórrer’
    adjectiu
  1. informàtica Dit de l’algorisme que serveix per a calcular el valor de la funció corresponent a un valor arbitral, no negatiu, de l’argument mitjançant la fixació prèvia del valor per a un o més valors de n (començant per zero) i l’aplicació d’una regla que permet de calcular el valor per a qualsevol argument sabent el corresponent a un o diversos arguments més petits.
  2. lingüística En gramàtica generativa, dit de la regla que pot fer-se servir un nombre teòricament infinit de vegades per a la producció de la mateixa oració o construcció.
  3. matemàtiques Dit de les funcions que són definides per recurrència, com és el cas de la funció factorial.