■ recusació

Partició sil·làbica: re_cu_sa_ci_ó
Etimologia: del ll. recusatio, -ōnis, íd. 1a font: 1638
    femení
    1. Acció de recusar;
    2. l’efecte.
  2. dret processal Institució processal que té per finalitat excloure a petició de part el jutge o perit que, a causa de les seves relacions amb la part contrària, hom pot considerar com a predisposat.
  3. dret administratiu Facultat de demanar que un determinat funcionari s’abstingui d’intervenir en un procediment, basada en l’existència d’un possible interès personal del funcionari en l’afer o en les seves relacions amb els interessats.