■ redempció

Partició sil·làbica: re_demp_ci_ó
Etimologia: del ll. redemptio, -ōnis, íd. 1a font: 1373
    femení
    1. Acció de redimir;
    2. l’efecte.
  2. figuradament Alliberament moral, expiació. Redempció del vici, del pecat.
  3. Bíblia, cristianisme i religió Alliberament per mitjà d’un rescat de la condició de pecat, d’infelicitat, de sofriment i de mort.
  4. dret civil
    1. Adquisició de nou d’una cosa o d’un dret que s’ha venut o transmès i que abans hom havia posseït per qualsevol raó o títol.
    2. redempció de censos Forma d’extinció dels censos per la qual el censatari retorna al censalista el capital del cens representat pel valor assignat a la propietat en el moment de constituir el cens i per una quantitat equivalent als lluïsmes que hom deixarà de percebre.
    3. redempció de l’emfiteusi Facultat que el dret català vigent atorga a l’emfiteuta o censatari de poder extingir l’emfiteusi mitjançant l’abonament al senyor directe de l’import convingut en constituir-se l’emfiteusi o en pacte posterior, o la quantitat que resulti de capitalitzar la pensió al tres per cent i l’import d’un lluïsme d’acord amb el tipus pactat.
    4. redempció de penes pel treball Possibilitat de reduir la pena com a contraprestació a la feina duta a terme durant el temps de la condemna.
    5. redempció d’una servitud Forma d’extinció d’una servitud mitjançant el pagament d’un preu pactat amb anterioritat.