redemptor
| | redemptora

Accessory
Etimologia: del ll. redemptor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que redimeix.
  2. masculí [en majúscula] cristianisme Jesucrist, en tant que en la seva persona ha estat acomplerta l’obra de la redempció.
  3. masculí història eclesiàstica Als ordes mercedari i trinitari, religiós encarregat de negociar el rescat dels captius cristians en terres musulmanes.