■ redoblar

Etimologia: de doblar 1a font: 1460, Roig
    verb
    1. transitiu Fer doble o doblement intens. Això va redoblar la seva curiositat. Redoblar l’atenció.
    2. transitiu Reiterar. Redoblar els esforços.
    3. intransitiu Esdevenir doble, ésser augmentat fortament, reiterar. La seva curiositat va redoblar.
    4. transitiu jocs d’entreteniment Doblar (l’aposta) de qui l’ha doblada.
    5. pas redoblat Pas doblement ràpid.
  2. intransitiu Tocar el tambor batent-lo ràpidament i rítmicament amb les baquetes. La llegenda diu que el tambor del cavaller encara redoblava quan era mort.