■ reductor | reductora

Etimologia: del ll. reductor, -ōris, íd. 1a font: 1585
  1. adjectiu Que redueix.
  2. adjectiu alimentació, indústries alimentàries
    1. matèria reductora Matèria orgànica continguda en l’aigua, valorada amb permanganat potàssic, la quantitat de la qual determina un índex de contaminació.
    2. sucre reductor Sucre que té un carbonil lliure i que en determinades condicions redueix sals cúpriques en l’anàlisi de sucres dels aliments pel mètode de Fehling i els seus derivats.
  3. adjectiu ecologia Dit dels organismes que en llur cicle biològic transformen en matèria inorgànica la matèria orgànica acumulada per productors i consumidors.
  4. masculí automòbil, automobilisme Dispositiu que converteix en senyals elèctrics les revolucions de les rodes dels automòbils, a fi de poder mesurar electrònicament les distàncies recorregudes.
  5. masculí electrotècnia Aparell, dispositiu, etc., per a reduir el valor d’una tensió.
  6. masculí química En una reacció d’oxidoreducció, l’espècie que cedeix electrons oxidant-se.
  7. reductor de soroll electrònica i electrotècnia Supressor de soroll.
  8. reductor de velocitat (o simplement reductor) tecnologia Transmissió que, sense modificar el règim de l’arbre motor, confereix a l’arbre mogut una velocitat inferior a la d’aquell.