■ reencarnar

Partició sil·làbica: re_en_car_nar
Etimologia: de encarnar
    verb
  1. transitiu Tornar a encarnar. En l’imaginari col·lectiu, els futbolistes d’avui reencarnen els herois de les cançons de gesta.
  2. pronominal Amb referència a la reencarnació, assumir un nou cos. Hi ha qui creu que els humans es reencarnen després de la mort. El semideu es va reencarnar en un cavall.