■ refecció

Partició sil·làbica: re_fec_ci_ó
Homòfon: refacció
Etimologia: del ll. refectio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
    1. Acció de refer, de reparar, especialment les forces.
    2. Aliment que hom pren per reparar les forces.
  2. història del dret català Procediment per a reconstruir l’escriptura original d’un acte o contracte destruït o perdut.