■ reflexió

Partició sil·làbica: re_fle_xi_ó
Etimologia: del ll. reflexio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
    1. Acció de reflectir o de reflectir-se;
    2. l’efecte.
    1. Acció de reflexionar. Obrar sense reflexió.
    2. Pensament, judici, etc., resultat de la reflexió. Aquesta reflexió em feu desistir del meu propòsit. L’obra és un recull de reflexions.
    3. filosofia i psicologia Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes de coneixement, i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta, i no al contingut d’aquests mateixos actes.
  3. cristal·lografia Obtenció de la figura simètrica d’una de donada amb relació a un pla que hom pren com a element de simetria.
  4. física Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideix sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
  5. geometria Simetria respecte a un pla o a una recta.
  6. coeficient de reflexió mecànica quàntica En mecànica quàntica, probabilitat que té una partícula d’ésser reflectida per una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
  7. factor de reflexió luminotècnia Relació entre el flux lluminós reflectit per un cos, un objecte, una superfície, etc., i el flux incident.
  8. reflexió acústica acústica Fenomen consistent en el fet que quan un objecte s’interposa en l’àmbit de l’energia torna cap al medi original i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.
  9. reflexió total òptica Fenomen pel qual quan una ona passa d’un medi més refringent a un altre de menys refringent hi ha un angle d’incidència màxim tal, que tots els raigs que incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen.