■ reflexiu
| | reflexiva

Partició sil·làbica: re_fle_xiu
Etimologia: del b. ll. reflexivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Dit d’una persona que sol obrar o parlar amb reflexió. És un home molt reflexiu.
  2. filosofia i psicologia Relatiu o pertanyent a la reflexió.
  3. gramàtica
    1. Dit del verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte. Ex.: El nen ja es renta tot sol.
    2. Dit del pronom personal que substitueix com a complement directe o indirecte la persona que fa de subjecte d’un verb reflexiu. Ex.: Els rics es donen tots els gustos.
  4. relació reflexiva matemàtiques Relació binària R que compleix que, per a tot element a del conjunt A en el qual és definida, a R a.