reformador
| | reformadora

Accessory
Etimologia: del ll. reformator, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que reforma.
  2. masculí història Oficial reial el càrrec del qual anava generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei.