■ refractari
| | refractària

Etimologia: del ll. refractarius, -a, -um ‘disputador’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Dit d’una persona que no se sotmet a una autoritat, a una regla, que es resisteix a acceptar unes idees, una opinió, un costum, etc. Refractari a les ordres donades. Refractari a tota reforma.
  2. química inorgànica i química industrial
    1. adjectiu Dit de diversos materials d’estructura no-metàl·lica destinats a suportar temperatures elevades.
    2. masculí Element, peça, etc., fabricat amb materials refractaris.
    3. masculí especialment Maó refractari.
  3. adjectiu medicina
    1. Resistent al tractament habitual.
    2. Resistent a l’estimulació, especialment la muscular i la nerviosa.
    3. període refractari Període breu de relaxament d’un múscul durant el qual l’estimulació no aconsegueix d’excitar-lo o només ho assoleix dèbilment.