■ regalia1

Partició sil·làbica: re_ga_li_a
Etimologia: del ll. regalia ‘coses reials’, pl. neutre de regalis, -e ‘reial’ 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
  1. història
    1. Prerrogativa corresponent al sobirà en els seus dominis.
    2. Cadascun dels drets que els sobirans europeus dels segles XVII i XVIII anaren adquirint en afers eclesiàstics gràcies a la política del regalisme.
  2. figuradament Privilegi o excepció privativa o particular que té algú en alguna cosa.
  3. Allò que sobre llur sou perceben els oficials en algunes oficines.
  4. economia cànon 4 3.
  5. tabac de regalia Tabac de qualitat superior.



    6. Vegeu també:
    regalia2