■ registrador
| | registradora

Etimologia: del b. ll. registrator, -ōris, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení Que registra; enregistrador.
  2. masculí i femení dret
    1. Funcionari encarregat d’un registre públic.
    2. especialment Funcionari encarregat d’inscriure i signar les inscripcions en els llibres del registre de la propietat.