■ reincidència

Partició sil·làbica: re_in_ci_dèn_ci_a
Etimologia: de reincident 1a font: 1757, DTo.
    femení
    1. Acció de reincidir;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Situació d’un delinqüent que ja ha estat condemnat amb anterioritat.