■ reintegració

Partició sil·làbica: re_in_te_gra_ci_ó
Etimologia: de reintegrar 1a font: 1405
    femení
    1. Acció de reintegrar o de reintegrar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret civil
    1. Recobrament d’alguna cosa.
    2. especialment Restabliment d’algú en la possessió d’un immoble del qual havia estat desposseït d’una manera violenta.