■ reintegrament

Partició sil·làbica: re_in_te_gra_ment
Etimologia: de reintegrar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Reintegració.
  2. dret fiscal Devolució que hom fa al tresor públic de quantitats pagades per aquest o que per diferents motius no han estat ingressades.