■ reintegrar

Partició sil·làbica: re_in_te_grar
Etimologia: de integrar 1a font: 1327
    verb
  1. transitiu
    1. Restituir o satisfer íntegrament una cosa. Li van reintegrar el patrimoni que li havien pres il·legalment.
    2. Tornar a posar algú en possessió d’alguna cosa. Reintegrar les persones en allò que se’ls va arrabassar.
  2. pronominal Tornar-se a incorporar o dedicar a un treball, un càrrec, etc. La comptable es reintegra a la feina la setmana vinent.