■ rejuntar

Etimologia: de ajuntar 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Tornar a ajuntar. Rejuntar vells amics.
    1. Repassar les juntures d’una cosa. Rejuntar un moble fet de mòduls.
    2. especialment construcció Omplir els buits o escletxes que resten entre dues peces de construcció contigües, amb morter, ciment, calç, etc.