■ relleix

Partició sil·làbica: re_lleix
Etimologia: del cat. ant. relleixar ‘deixar anar; cedir; perdonar’, i aquest, del ll. relaxare, íd.
    masculí
  1. Replà que surt enfora de la superfície més o menys vertical d’un mur, d’un cingle, d’un penya-segat, etc.
  2. Prestatge, sortint de poc vol, fet en una paret, en una campana d’una llar, en un armari, etc., per a tenir-hi alguns objectes.
  3. Deixalla, allò que resta d’una cosa passada o ja usada. El xarampió sol deixar mals relleixos.