■ rellotger
| | rellotgera

Etimologia: de rellotge 1a font: c. 1470
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als rellotges. Indústria rellotgera.
  2. masculí i femení oficis manuals i rellotgeria Persona que fa rellotges, en ven o en repara.
  3. femení [en desús] Muller del rellotger.
  4. femení
    1. Estoig, bossa o suport per a guardar o posar el rellotge, especialment el de butxaca o el de polsera.
    2. Butxaca feta a la part superior i davantera dels pantalons especialment per a portar-hi el rellotge de butxaca.