■ relluir

Partició sil·làbica: re_llu_ir
Etimologia: de lluir1 1a font: 1575, DPou.
    verb intransitiu
  1. [pr ind 3 relluu o rellú] Resplendir.
  2. [pr ind 3 relluu o rellú] figuradament Mostrar-se amb esclat. La seva brillantor intel·lectual rellueix per sobre dels altres.