■ remeier
| | remeiera

Partició sil·làbica: re_me_ier
Etimologia: de remei 1a font: c. 1900, Verdaguer
  1. adjectiu farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Que és emprat com a remei. Plantes remeieres.
  2. masculí i femení Persona que pretén de conèixer remeis i es dedica a donar-los sense ésser metge. El pastor era un remeier que tenia fama d’haver fet guaricions extraordinàries.