■ remirar

Etimologia: de mirar 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Tornar a mirar. Va remirar el vestit: li agradava força.
    2. Mirar insistentment o amb gran atenció, observar. Remirava les fulles dels arbres, en cerca d’indicis de malura.
  2. pronominal Posar molta atenció en parlar o en obrar, anar amb circumspecció. S’hi remira, quan parla d’un tema delicat.