■ remissió

Partició sil·làbica: re_mis_si_ó
Etimologia: del ll. remissio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
    1. Acció de remetre o perdonar;
    2. l’efecte.
    3. dret Perdó o condonació total o parcial d’un deute, d’una culpa, d’una obligació renunciant als propis drets de revenja, de satisfacció, de querella.
    4. teologia Perdó dels pecats, primer efecte del sagrament de la penitència mitjançant l’efusió de la gràcia.
    1. Acció de remetre a la voluntat, al judici, d’altri.
    2. Acció de diferir, de retardar; dilació.
    3. dret Tècnica legislativa consistent en la referència que un text legal fa a altra o altres disposicions de tal manera que aquestes últimes han de considerar-se part de la normativa que inclou la norma de remissió.
    4. dret processal Acció de diferir una causa remetent-la a un altre tribunal o col·legi competent per a un examen o una decisió.
    5. dret processal Pròrroga.
    6. remissió de la causa (o remissió de les parts en causa) dret processal Moment en què l’instructor investeix el jutge o col·legi competent per decidir una causa.
  3. literatura En un escrit, indicació al lector que ha de cercar en un altre lloc del mateix escrit o d’un altre l’explicació d’una cosa que no hi és prou explícita.
  4. patologia
    1. Disminució de la intensitat dels símptomes d’una malaltia.
    2. Cessació de la febre entre els accessos febrils intermitents.
  5. sense remissió locució adverbial Sense remei. El nostre projecte ha fracassat sense remissió.