■ remolcar

Etimologia: del ll. td. remŭlcare, íd., der. de remŭlcum ‘cable de remolcar’, del gr. rhymoulkéō ‘remolcar’, comp. de rhỹma ‘cable de remolcar’ i ólkos ‘acció d’estirar’ 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
  1. nàutica Una nau fer avançar darrere seu una altra embarcació estirant-la amb caps, cables o cadenes.
  2. per analogia transports Un vehicle (locomotora, camió tractor, etc.) arrossegar-ne un altre o d’altres (vagons, semiremolc, etc.) fent-los avançar darrere seu.