■ remordir

Etimologia: ant. remordre, ll. remordĕre, der. de mordĕre ‘mossegar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
  1. Causar remordiment; inquietar, turmentar. Aquella acció inconfessable, com era natural, li remordia.
  2. remordir la consciència Sentir remordiment. Em remordeix la consciència d’haver-hi anat.