renormalització

Partició sil·làbica: re_nor_ma_lit_za_ci_ó
Etimologia: de normalització
femení física Tècnica de càlcul emprada en teoria quàntica de camps i en mecànica estadística, que consisteix, essencialment, a substituir els valors teòrics o arbitraris d’algunes constants físiques, que poden esdevenir infinites en el decurs d’un càlcul, pels valors realment observables.