■ renovació

Partició sil·làbica: re_no_va_ci_ó
Etimologia: del ll. renovatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1400, Canals
    femení
    1. Acció de renovar o de renovar-se;
    2. l’efecte. La renovació d’un contracte.
  2. urbanisme Transformació d’àrees cèntriques deteriorades o en decadència (residencials o no) en zones civicoculturals i comercials. Renovació urbana.